1. Cultura Occidental Europea Moderna
1.1. El romanç de la princesa bastarda i el segador
Cançó de sega de tradició oral, d'origen medieval.
1.2. Leonardo da Vinci (1452-1519)
Nascut tal dia com avui (15 d'abril de 1452) il·legítimament per Caterina, una dona del poble, i Piero da Vinci, notari i ambaixador toscà. El biògraf Walter Isaacson descriu Leonardo da Vinci com un geni autodidacta i curiós, la condició de bastard del qual va ser una benedicció que li va permetre seguir les seves pròpies passions sense la influència d'idees antiquades.
L'home de Vitruvi. Leonardo da Vinci (1492). Tinta sobre paper.
Tot i ser esquerrà, homosexual, herètic i vegetarià distret, el seu rebuig primerenc del sistema educatiu convencional i la seva residència a Florència el van exposar a noves idees i el van encoratjar a pensar de manera diferent. Isaacson destaca l'habilitat de Da Vinci per unir art i tècnica, semblant a la d'Steve Jobs amb l'iPad, i assenyala que la seva creença en la connexió entre la bellesa de la natura i l'art va ser clau per al seu èxit. Encara que Leonardo va lluitar amb la depressió i la por al fracàs, el seu llegat es caracteritza pel seu mestratge en obres tant artístiques com científiques, encara que moltes van quedar inconcluses.
1.3. Ferran Colom i l'incipient món modern del Renaixement catòlic
Fill il·legítim de Cristòfor Colom i una seva amant, Ferran va ser clau tant per fer justícia al seu pare en els famosos plets colombins contra la Corona Espanyola com per escriure les seves memòries.
Portada de la primera edició de les memòries de Ferran Colom Historie del Signore Don Fernando Colombo (Venècia, 1571).
Ferran Colom va fundar la Biblioteca Colombina, incloent-hi una col·lecció exhaustiva de les obres d'un altre bastard destacat del Renaixement europeu: Erasme de Rotterdam, qui va ser fill bastard de capellà catòlic. En parla exhaustivament el text Erasmo en la biblioteca de Hernando Colón, trobat a la Biblioteca digital de la UOC.
1.4. Cant alla bastarda
Pràctica de cant popular al Vaticà que consistia en fer un collage amb les diverses veus d'una composició polifònica a quatre, cinc o sis veus per tal d'interpretar-les només per dos intèrprets. En Marco Scavazza ho explica prou bé, en aquest vídeo presentació del seu disc 'Cantar bastardo' (2011):
2. Cultura Occidental Europea Contemporània
2.1. Francisco de Goya: La Filiación (1797-1799)
A l'arxiu en línia del Museo Nacional del Prado trobo aquest interessant gravat de Goya, número 57 de la sèrie Los Caprichos. L'actitud lasciva d'una núvia, que es casa ataviada amb una màscara de guineu, suggereix les intencions paleses de ser infidel al marit. No cal dir que aquesta sol ser la llavor de tota filiació il·legítima...
En tot cas, val a dir que en el meu cas va ser així, doncs vaig ser fruit d'una relació extramatrimonial de la meva mare amb un company de la seva feina com a oficinista a Freixenet...
2.2. Filiació il·legítima a l'Anglaterra victoriana
L'oli The Outcast (1851) del pintor anglès Richard Redgrave (1804-1888) ens mostra un dramatisme a l'hora de tractar el tema de la filiació il·legítima molt allunyat de l'alegria amb què notaris i homes de món afrontaven el mateix fet segles abans, tal com hem vist als casos de Da Vinci o Colom.
Richard Redgrave The Outcast (1851). Pintura a l'oli.
El físic William Hunter (1718-1783) ja va recollir, un segle abans, evidències sobre els trastorns mentals que tenien les mares de fills bastards que, sota una gran pressió social, cometien infanticidi per tal de no tacar la seva imatge pública. Podeu llegir On the uncertainty of the signs of murder in the case of bastard children (publicat pòstumament el 1808) al següent enllaç trobat a través d'una cerca a la Biblioteca digital de la UOC:
2.4. Barcellona Ferita Aperta
Mónica Uriel signa aquest documental del 2015 que presenta la trobada entre la filla d'un pilot italià que va bombardejar Barcelona durant la Guerra Civil, el març de 1938, i el fill d'un home mort a causa d'aquells bombardejos.
M'interessa incloure aquest referent per diversos motius. Per una banda per obrir un espai de solidaritat entre bastards i orfes, amb la reflexió sobre els paral·lelismes que poden seguir les seves vides. Després, vull apropar-me a uns fets històrics que va generar la bastardització de tots aquells espanyols i espanyoles que van perdre la guerra i no volien combregar amb el nou status quo feixista que va instaurar-se un cop la Segona República va perdre l'enfrontament. En tercer lloc, perquè obre un espai de reconciliació, única sortida positiva per a les situacions de filiació obstruïda a causa de violència.
Barcellona ferita aperta, que he trobat a través dels Recursos per a projectes de la UOC, està disponible en línia i en obert a Vimeo:
2.5. Op:L Bastards
Op:L Bastards és un trio electrònic d'Hèlsinki que es va formar el 1996 i fan música innovadora mirant alhora a banda i banda del nou mil·leni. Els he conegut gràcies a una cerca a l'arxiu del MoMA de Nova York, on van actuar en el marc dins del PS1's, és a dir, la programació de música a l'aire lliure del cèlebre museu, el 23 d'agost del 2008, ja gairebé al final del seu recorregut com a grup (1998-2009).
En aquests enllaços a la música de "The Job" he trobat inspiració per a la producció de música per al projecte "El Final del Camino" que estic construint a partir de la llavor de l'univers del bastard. La seva música electroacústica generada a trio per nombrosos sintetitzadors i instruments com panderos acompanya veus cantades i altres sons humans (rialles, xiulets, sons guturals) en estructures harmòniques complexes.
2.6. Julian Jeweil: Bastard (EP)
Diversos estils musicals com el techno o el metal reneguen de la seva filiació artística de la cultura musical immediatament anterior, generant un canvi estètic trencador respecte als seus "pares naturals" dins la disciplina.
Com que sóc productor de música techno, sota el nom de DJ Leiermann, i aquesta no faltarà a 'El Final del Camino', incloc en Julian Jeweil dins aquest recull de creadors i creacions bastardes amb el seu EP titulat 'Bastard', publicat per Plus 8 Records el 2012.
2.7. Cultura Bastarda! de Mirko Tobias Schäfer
Amsterdam University Press va publicar el 2011 aquest puntillista estudi de Mirko Tobias Schäfer, professor i investigador en Societat Digital, sobre com la participació de l'usuari transforma la producció cultural.
Per a la meva investigació, em centro en la lectura del capítol 4, homònim al del llibre, on s'exposa com la creativitat dels usuaris de consoles de videojocs com l'Xbox són capaços de modificar-les de manera activa. Schäfer posa de relleu la importància dels usuaris en la co-creació i evolució dels productes industrials culturals, que en el cas de l'Xbox va generar el naixement d'una consola alternativa fruit de la seva col·laboració amb hackers. La Xbox bastarda funciona amb tecnologia Linux per oferir totes la funcions de joc i desenvolupament "capades" a la versió oficial de Microsoft.
El text íntegre de Bastard culture! està disponible en línia a través de la Biblioteca digital de la UOC:
2.8. Bastard or Playmate?: Filiació bastarda de les arts escèniques al tercer mil·leni
Assaig col·lectiu, editat per Robrecht Vanderbeeken, Christel Stalpaert, David Depestel i Boris Debackere i també publicat per l'Amsterdam University Press. Al text es reflexiona sobre l'elevat grau de mutabilitat observable al subsector cultural de les arts escèniques al segle XXI. La constant aparició de nous dispositius i mitjans creatius reconfigura constantment les connexions entre mitjans expressius, oferint nous dispositius que, alhora que eixamplen els límits de la creativitat, n'instauren de nous.
a tesi dels autors és que els productors culturals han passat a buscar la innovació i la polèmica de manera creixent al llarg del segle XX com a conseqüència d'un entorn social marcat per "la globalització, la migració, el transculturalisme, la fi dels grans relats, la desaparició dels valors tradicionals i l'augment abrupte de l'individualisme" (p. 10).
Avui els productors de cultura investiguen els límits i les possibilitats dels mitjans que utilitzen, tot intervenint en la seva creació, millora i la mutilació.
El text íntegre, que també he trobat fent recerca a la Biblioteca digital de la UOC, està disponible en línia:
Com a extraconnexió relacionada amb aquest text, una experiència professional pròpia. Bastard of Playmate? analitza el context de les arts escèniques des dels Països Baixos, on participo com a performer en un projecte a cavall entre l'òpera i la performance titulat Madrigals.
Documental MADRIGALS | behind the scenes sobre el procés de creació de l'obra
Puc donar fe de fins a quin punt el llenguatge escènic del neerlandès Benjamin Abel Meirhaeghe, director del projecte, és subvertit tant en la forma com en el fons, incloent un procés de creació de l'obra en què la psicologia dels intèrprets i les seves decisions creatives són troncals per a la definició de la peça d'art en viu.
La pàgina web de Madrigals és una cova de les meravelles on poden trobar-se tota mena de tresors creatius:
