5. Cultura Bastarda Oriental
5.1. Rasheed Araeen
A l'assaig de Hammad Nasar Notes from the Field (2015) conec l'obra i figura del productor cultural conceptual, escultor, pintor, escriptor i activista paquistanès resident a Londres Rasheed Araeen (1935). Amb l'exposició The Other Story (1989) va sembrar la polèmica a l'opinió pública britànica pel frontal rebuig del cànon cultural europeu, que mantenia amagada darrera polítiques culturals neoimperialistes la producció cultural afroasiàtica a la seva història de l'art. De manera impactant i provocadora, Araeen advocava per una descolonització cultural des del cor d'Europa.
Rascheed Araeen
Entre la seva obra destaca per a la meva recerca sobre producció cultural bastarda la performance Paki Bastard: Portrait of the Artist as a Black Person (1977). Políticament compromès, Racheed Araeen desafia la monoculturalitat institucional eurocentrista parlant de racisme, justícia social, identitat i alteritat en el context d'una Gran Bretanya que es preparava per escollir les polítiques neocapitalistes de Margaret Thatcher (1979-1990).
5.2. Naomi Kawase
La directora cinematogràfica Naomi Kawase (1969), abandonada pels seus pares essent un infant, inicià la seva filmografia dins el gènere documental amb el film Ni tsutsumarete («Als seus braços», 1992), on exposa la cerca del pare.
La filiació és un tema recurrent a la seva obra, destancant Genpin (2010), documental sobre el part natural en què mort i naixement s'entrecreuen amb plaer i dolor on la productora documenta l'infantament del seu propi fill.
Fotograma de Genpin. Naomi Kawasi (2010)
5.3. Elogi de la creativitat anònima
Jiddu Krishnamurti (1895-1986) va deixar orfes de pare espiritual els adeptes de l'Ordre de l'Estrella d'Orient, fundada el 1911 per proclamar l'adveniment de l'Instructor del Món, amb ell mateix com a màxim dirigent. El 1929, va dissoldre l'Ordre a davant tres mil dels seus membres amb un discurs després titulat La veritat no té camins.
Tot seguit, va dedicar la vida a l'oratòria en viatges que el van portar arreu del món. Aprofundí de manera oral en variats problemes filosòfics i espirituals, amb el tema central de la revolució de la psique, segons ell a l'abast de la Humanitat.
A un dels seus últims discursos a Ojai, Califòrnia, el 1980, contesta a la pregunta
What is true creativity and how is it different from that which is so considered in popular culture?
(Què és la creativitat veritable i de quina manera és diferent d'allò considerat talment a la cultura popular?)
La seva resposta, carregada en reflexió, planteja com és d'habitual donar per fet que la creativitat convencional, basada en l'acumulació de coneixement i abastament influïda pel context sòcio-cultural per proposar la possibilitat d'un tipus de creativitat diferent, que brolli de la llibertat de la ment, sense pressió ni condicionament social. Aquesta creativitat, afirma, és inherent a tots els éssers humans i no només als professionals o reconeguts com a tal, i, des de l'anonimat, és essencial per possibilitar que la creativitat convencional faci realitat els seus projectes.
Enllaç al text del discurs recollit a www.jkrishnamurti.org